Sofia-Xuan Zhang: el somni olímpic d’una palista amb el rumb marcat des de petita

A Catalunya parlar de tennis de taula ens porta inevitablement cap al nom de Gàlia Dvorak, quatre cops olímpica i referent d’aquest esport. El seu exemple ha obert camí per a una pila de jugadores, però molt poques han sigut capaces d’arribar a l’elit. Una d’elles, sens dubte, és Sofia-Xuan Zhang. La gironina del Club Girbau Vic Tennis Taula té 23 anys i és present i futur d’aquesta disciplina després d’haver entrat molt jove al top 100 del rànquing mundial.

Zhang va començar a agafar la pala quan tenia sis anys, però amb un bagatge clar a casa: la seva mare era jugadora de tennis de taula i coneixia tots els secrets que envolten aquest esport. La pressió a casa era evident i les expectatives en la filla, molt altes. Sofia-Xuan Zhang va compaginar el tennis de taula amb el tennis durant un temps, però la raqueta gran finalment va quedar en un racó.

Amb la constància com a virtut i un entorn procliu a créixer en aquest esport, Sofia-Xuan Zhang té un somni clar: “Poder competir en uns Jocs Olímpics”. Fa un any, a Tòquio, la catalana es va quedar sense plaça perquè Espanya no es va classificar per equips i Dvorak i María Xiao van passar al seu davant.

Era la tercera i es va quedar a les portes. Confia en aconseguir-ho a París 2024 o a Los Angeles 2028 mentre no perd el nord: “El meu repte és mantenir el perfil d’esportista professional d’elit mentre alhoras a banda del tennis de taula, especialment culturals, reconeix que l’esport li ha obert portes i vivències úniques: “El tennis de taula m’ha donat la possibilitat de viatjar a molts països diferent m’asseguro uns bons estudis“.

Tot i que assegura que té moltes altres passions, a tenir més confiança en mi mateix i a fer un munt d’amistats“. Per tot plegat, encara que no sigui una tria vocacional i més aviat l’esport hagi arribat per herència familiar, confia en no trencar el vincle amb el tennis de taula: “M’agradaria treballar en l’àmbit federatiu, però si no ho aconsegueixo, trobar una feina que em permeti mantenir el lligam amb Catalunya, Europa i Àsia“.