¿Per què hi ha jugadors que rendeixen estupendament amb Espanya i al seu club no són titulars? ¿Per què hi ha futbolistes amb bons números al seu equip que no són convocats per la selecció? Per entendre aquesta situació cal mirar a través de les ulleres de cada entrenador i el seu estil. En aquest cas, ens fiquem a la pell de la RFEF i de la seva aposta per una idea que connecta des de la Sub 15 fins a l'absoluta. És un segell i una manera de treballar en què tot té un perquè i on res no es deixa a l'atzar o la casualitat. Cada jugador convocat respon a una necessitat concreta i un perfil per representar el model de joc.

Horari i jornades de la Selecció en el camí cap a l'Euro 2024..

Quan Luis Rubiales es converteix en president de la Reial Federació Espanyola de Futbol busca un director esportiu perquè esculli el seleccionador que desenvolupi el futbol que pretén que faci la selecció espanyola. L'elegit és José Francisco Molina, que en perfecta sintonia amb el president, decideix muntar un model de joc per a totes les seleccions. “Em vaig reunir amb cadascun dels seleccionadors de les inferiors per parlar de la idea de joc que teníem i a partir d'aquí saber quin tipus de jugador necessitàvem en cada posició per desenvolupar el model”, explica Molina, en aquest càrrec des de l'estiu del 2018. En aquests quatre anys s'ha desenvolupat aquest estil amb una base comuna, “tot i que cada entrenador hi pot donar els seus matisos”, explica Molina.

Quatre anys després de la seva arribada a la direcció esportiva de la RFEF, Molina considera que “la implantació del model de joc ha estat natural perquè els seleccionadors hi creuen. Estem contents amb els resultats que estem obtenint i seguirem evolucionant el model perquè segueixi sent competitiu i aconsegueixi els objectius”.

La mà dreta de Molina a les categories inferiors és Francis Hernández, que coordina totes les seleccions juvenils fins a la Sub 21. Així recorda Francis com va desenvolupar el model de joc que va triar Molina: “Vam fer un estudi general de la situació, vam mantenir les coses bones que es feien i vam començar a crear i desenvolupar-ne d'altres per ajudar a ser una de les millors federacions del món pel que fa a la parcel·la esportiva”, afegeix.

Aquesta contextualització va suposar un treball minuciós i detallat durant quatre mesos fins que es van establir les conclusions i es va definir la millor estratègia esportiva després de tot el que s’havia analitzat: “A partir d'aquest estudi vam crear aquest decàleg d'intencions i vam elaborar un model de joc que neix del resultat històric que ha tingut la Selecció i del talent natural del futbolista espanyol. Aquesta combinació ens fa creure que aquest és el camí correcte” per a la filosofia i la cultura espanyola. Per les esmentades diferències culturals, aquest estil no ha de ser vàlid per a totes les federacions estrangeres… Cada federació ha de trobar el seu basat en aspectes esportius i culturals, segons sigui la seva societat i les característiques dels jugadors.

Quan el tikitaka de Luis Aragonés es teoritza

A partir de dades, números, resultats i contextualització, es teoritza el model que fa famosa Espanya des de ja fa una dècada i mitja. Francis explica aquest procés: “El tikitaka a hi era i la nostra tasca va ser donar-li forma mitjançant un model de joc i un perfil de jugadors. Està representat tant a nivell escrit com audiovisual i treballem cada dia per nodrir aquest model i fer-ho millor”. És a dir, fer evolucionar l'estil pel qual un dia va apostar Luis Aragonés ja fa 15 anys. “Tenim la sort de poder triar els jugadors amb el millor perfil per representar el nostre model. Podrem estar equivocats o no en l'elecció, però tot ho fem buscant la màxima eficiència i rendiment. Entenem que així estarem més a prop de qualsevol objectiu que ens marquem”, puntualitza Francis.

Partint d'aquesta base i aquesta fórmula, tant a la Selecció com a les categories inferiors “no es valora tant el fet de si un jugador és el millor o no, sinó si representa a la perfecció el nostre model de joc. Hi ha jugadors que tenen perfils per representar el model i als seus clubs fan coses diferents, i al contrari. Tot això està reflectit en una plataforma d'emmagatzematge d'informació escrita i audiovisual (Hudl), la qual nodrim diàriament”, assenyala el coordinador de les categories inferiors de la Federació.

Un exemple que ajuda a conèixer més el model

Segurament, a hores d'ara es tenen més clares les respostes a les preguntes inicials d'aquest article, encara que els detalls exactes de què es demana a cadascuna de les posicions s’ho guarden per a ells, “no ens importa compartir informació, però no hem de donar gaires pistes als rivals”, comenta Francis.

Tan sols un detall que pot ajudar que cadascú en tregui la conclusió:

¿Què és el primer que es busca d'un lateral que vagi convocat a la Selecció o les categories inferiors? “Potser el primer que es pensi és que, a més de bon defensor, a la Selecció es demana que sigui un gran arribador… Aquesta és una qualitat molt important, és clar, però n'hi ha d'altres també. Un lateral amb bon peu, que sigui capaç de donar continuïtat al joc i millorar la jugada quan hi intervingui, ja reuneix una característica fonamental en el nostre model”, indica Francis.

El sistema minimitza el rival, l'ofega i el transforma

I és que gràcies a aquest model i estil, tant Molina com Hernández han comprovat com “es minimitza el rival. Per exemple, en l’Eurocopa passada, l'únic equip a què Itàlia (campiona) no va poder sotmetre va ser Espanya i, de fet, la Itàlia que vam veure davant Espanya va ser diferent de la de la resta de partits. ¿Per què? El nostre estil, on un dels objectius és tenir la pilota, ofega i minimitza el rival. Un altre exemple més recent: Portugal. ¿Algú havia vist aquest Portugal, amb jugadors de tant talent, corrent darrere del rival durant tants minuts? No hi estan acostumats. Tot ho provoca el nostre model i els jugadors el fan possible”.

El compromís dels futbolistes per complir la seva feina és clau. Cadascú és una peça d'un sistema connectat, d'un equip, i si aquest compromís falla l'efectivitat del conjunt es redueix. Aquesta idea permet treure el 100% de cada futbolista elegit perquè les peces que el formen encaixen a la perfecció. Convocar un futbolista que no encaixa en aquest model, per bo que sigui, no és garantia d'èxit. Aquesta conclusió explica que el que és bo per al model d'un club no té perquè ser-ho per al de la Selecció (i provoca situacions en què el suplent en un club pot ser titular a la Selecció i viceversa).

El model la cúspide del qual és la Selecció absoluta té esglaons connectats més avall en les categories inferiors de la Roja, en què es demana el mateix als futurs professionals. A més, des de la RFEF treballen els darrers anys perquè les federacions territorials siguin més protagonistes d'aquest èxit col·lectiu compartint informació i conclusions per tractar que se sumin a l'èxit d'aquest model. Potser vindrà el pròxim Pedri, un perfil de jugador que escasseja al futbol mundial.

Perquè Espanya marqui gol a la final d'un Mundial s'han de fer moltes passades de gol prèvies, no només les d'aquest partit, la semifinal o quarts de final… La RFEF entén que la millor manera de preparar aquesta rematada final és a través de l’esmentat decàleg d'intencions que tracta de fer competitiva no només una generació, sinó tot un país de futbolistes al llarg del temps. L'estil de joc és l'expressió d'aquest decàleg, basat en la idiosincràsia i la cultura del nostre país. Darrere de tots els estudis i anàlisis de la Federació hi ha l'èxit d'aquest estil i el seu decàleg, que no és cap altre que esprémer al màxim en un camp de futbol la manera d'entendre la vida d'una societat, l'espanyola.