Las cuentas de la RFEF.
Més enllà del terreny de joc

Els comptes de la RFEF: com aquesta entitat 
privada fa gran tot el futbol espanyol

Scroll down.
  • Text: Alberto Gómez
  • 19 octubre 2022

L'organisme sense ànim de lucre té la missió d'enfortir tota l'estructura del futbol espanyol, amb una atenció especial a la base, per consolidar-se com una de les federacions esportives líders del món

El curs passat, la RFEF va anunciar uns ingressos rècords de 370 milions d'euros que són de naturalesa privada i que s'han reinvertit en el futbol espanyol. Des de l'arribada de Luis Rubiales a la presidència, el 2018, s'ha triplicat una xifra amb què s'ha aconseguit potenciar, entre altres coses, els clubs semiprofessionals, el futbol femení, el futbol base, les federacions territorials ia la pròpia Real Federació Espanyola de Futbol. També, per primera vegada en la història del futbol espanyol, s'ha aconseguit crear un fons de contingència (actualment) de 30 milions d'euros que servirà per defensar-se d'una hipotètica crisi en el futbol nacional o per continuar invertint en projectes estratègics que generin més ingressos en el futur.

La federació espanyola de futbol és un transatlàntic que té com a missió regar i mimar, cada vegada de manera més profunda, al futbol espanyol. "Ens surten una gran quantitat de projectes i necessitats a l'hora de gestionar més de 400 milions d'euros a l'any", indica Emilio Herrero, actual director financer de la RFEF. “Cal recordar que aquí no s’han de repartir beneficis ja que aquest és un organisme sense ànim de lucre”, subratlla. Qualsevol quantitat que entra a la RFEF té una destinació que té com a objectiu últim continuar el creixement del futbol espanyol i d'una federació que ja és la segona del món en volum d'ingressos després de superar la d'Alemanya. Atrapar Anglaterra és el següent pas.
Consulteu l'informe de l'auditoria independent dels comptes anuals de 2021 i 2020.

“Des del 2018 s'ha canviat el model de gestió i s'ha produït una evolució d'ingressos i despeses. Els ingressos, concretament, han crescut fins a la xifra rècord de 370 milions d'euros”, explica Herrero, que ha estat testimoni de part d'aquesta evolució. La RFEF que va agafar Rubiales tenia un pressupost de 145 milions i actualment, el 2022, treballa amb un de 406 milions. “Amb aquest model de negoci la Federació va creixent tant en ingressos com en despeses perquè, repeteixo, la federació espanyola és una entitat sense ànim de lucre i del que es tracta és de sumar per potenciar el futbol femení, els clubs, les federacions territorials, futbol base...”, comenta el Director Financer de la Federació espanyola. El cas del futbol extremeny, que es comenta més endavant, representa l'èxit i el creixement de totes les federacions territorials.

Principals ingressos el 2021:

  • Drets audiovisuals: 129 milions (35% del total d’ingressos)
    Venda de drets de TV de la Copa del Rei, de la Supercopa, dels partits de la selecció absoluta masculina, i del 2% que correspon a la RFEF dels drets audiovisuals del futbol professional.

  • Patrocinis i publicitat: 83 milions (22% del total d'ingressos)
    Contractes privats de patrocini i de col·laboració amb empreses i entitats.

  • Participació i organització de competicions: 47 milions (13% del total d’ingressos)
    La RFEF obté ingressos per la participació de les seleccions nacionals en competicions internacionals i com a premi pels resultats esportius. També entren en aquest apartat els ingressos per les competicions que organitza la federació, com ara la Copa del Rei i la Supercopa d'Espanya.

  • Serveis federatius: 55 milions d'euros (15% del total d'ingressos)
    Són els serveis arbitrals que es presten principalment als clubs professionals, així com les llicències i les quotes d'inscripció de clubs i jugadors.

  • Altres ingressos: 18 milions (5% del total d'ingressos)
    S'hi inclou el conveni de coordinació amb la LNFP. Part ve a cobrir serveis de la RFEF als clubs professionals i una altra part va al futbol no professional, inclòs el femení, etc.

Principals despeses el 2021:

  • Ajuts al futbol aficionat i al futbol base (clubs i federacions territorials): 112 milions (33% del total de despeses)
    Ajuts (tots mitjançant convocatòria pública) a clubs no professionals de futbol 11, futbol femení, futbol sala i futbol platja, així com ajuts federacions territorials.

  • Seleccions nacionals: competicions, concentracions, estructura tècnica: 45 milions (13% del total de despeses)
    Despeses de concentracions, viatges, cos tècnic, primes a jugadors, tant de la selecció absoluta masculina com de totes les altres

  • Despeses arbitrals: 43 milions (13% del total de despeses)
    Inclouen les retribucions dels àrbitres, així com les despeses de desplaçaments, formació, etc.

  • Copa del Rei i Supercopa d'Espanya: 41 milions (12% del total de despeses)
    Són despeses d'organització i explotació de les competicions, distribuïts als clubs professionals que participen en totes dues competicions.

  • Fons de Contingència: 30 milions (9% del total)
    Creació d'un fons per fer front a possibles contingències futures i per al desenvolupament de projectes estratègics.

“Les ajudes han augmentat un 424,92%”

“La primera finalitat de la RFEF és ajudar el futbol aficionat i al futbol base, tant mitjançant ajuts directes als clubs com mitjançant ajuts a les federacions territorials, que tenen el contacte diari i directe amb el futbol regional”, subratlla Eduardo Bandrés, tresorer de la RFEF. Pedro Rocha, president de la Federació Extremenya de futbol, exemplifica aquest benefici econòmic del futbol més modest amb una xifra: “En el nostre cas, el percentatge d'ajudes ha augmentat un 424,92% des del 2016 fins ara. És a dir, de 991.375 euros, hem passat a 4.212.563 euros. El nostre pressupost s’ha triplicat, de 2 milions als més de 6 milions actuals”.

Concretament, Rocha assenyala diverses fites que parlen d'aquesta nova era en el futbol espanyol: “S'ha augmentat el programa Impuls 23 per donar suport als clubs (actualment prop d'1 milió d'euros), el Pla Evolucion per a renovació d'instal·lacions i millores internes , s'ha ajudat a la professionalització de les entitats, s'han creat els drets audiovisuals per a clubs més petits i s'han realitzat millores competitives de la federació –com la Copa Federació o Copa del Rei–. A més a més, particularment, amb aquests ingressos s'han cancel·lat crèdits que tenia la federació extremenya”.

Gráfico de ayudas
Gráfico de ayudas

Alguns exemples que expliquen el canvi

Per comprendre tota aquesta explosió econòmica que penetra capil·larment fins a la base i com aquestes quantitats han ajudat a consolidar el futbol femení, a enfortir clubs modestos a Espanya o a augmentar la plantilla de la RFEF fins als 400 empleats (incloent-hi els 200 del col·lectiu arbitral), a continuació s'exposen alguns exemples d'èxit:

  • Menys de l'1% dels ajuts que dóna la RFEF procedeixen de fons públics

  • La RFEF no participa de les subvencions que el CSD atorga a totes les federacions de l'àmbit esportiu i, simplement, de l'organisme públic se'n rep una quantia d'1,6 milions d'euros (l'any passat va ser aquesta xifra, encara que cada any varia) van directament destinats a renovar instal·lacions esportives –generalment de federacions territorials i de municipis– que gestionen amb el vistiplau del CSD. Aquests 1,6 milions d'euros que rep de diners públics representen menys de l'1% dels 112 milions d'euros en total que la RFEF destina a ajudes.

  • Augment d’ingressos en drets audiovisuals

  • La RFEF és la comercialitzadora de la Copa del Rei i la Supercopa d'Espanya. Totes dues competicions estan reforçades econòmicament gràcies al fet que el producte agrada fora de les fronteres espanyoles i es poden situar a gairebé qualsevol racó del món. En xifres, s'han assolit els 123 milions d'ingressos aquest 2022.

  • Optimització de les Seleccions

  • S'ha canviat el model de negoci en les primes als jugadors de la selecció masculina perquè abans era un fix i ara és un variable en funció dels ingressos, així sempre estarà més compensada i no perjudicarà la resta de categories. D'aquesta manera, es continuarà potenciant el futbol base professionalitzant totes les àrees (del servei d’observadors al de psicologia) perquè tots tinguin les mateixes eines que la selecció absoluta masculina.

  • L'equilibri perfecte en l'arbitratge

  • Des del Comitè Tècnic d'Àrbitres, mensualment, s'emeten una sèrie de factures per partits adreçats als clubs de Primera i Segona Divisió per abonar els salaris als prop de 200 treballadors d'aquest col·lectiu. A més, s'aconsegueix un equilibri entre els ingressos i les despeses generades per totes les inversions que es fan per a la professionalització d'aquest sector.

  • Els 40 milions de la Supercopa

  • El contracte de la RFEF de milions d'euros per la Supercopa d'Espanya suposa que la meitat va destinada als clubs participants i l'altra meitat a potenciar directament el futbol aficionat, tal com assenyalava anteriorment el president de la Federació Extremenya de futbol amb augment d'ajudes d'un 424,92%. Com va indicar recentment Luis Rubiales, s'ha passat d'atorgar ajuts a clubs “de 5.000 euros a donar-los 50.000 euros” i començar a tenir unes bases de control econòmics de les entitats esmentades.
    D'ingressos com els de la Supercopa se n'ha obtingut una partida de 12 milions d'euros per pal·liar les conseqüències de gestió en el primer any de Primera Federació als clubs participants.

  • Un augment en l’estructura de la RFEF

  • La RFEF ha requerit una professionalització detallada i actualment es destinen uns 25 milions d'euros per al funcionament òptim de la seva estructura (amortitzacions, assegurances, subministraments, personal, etc.). Són moltes àrees professionalitzades que fugen de l'immobilisme.

  • El tranquil·litzador fons de contingència

  • L'any passat es van generar 30 milions de beneficis i es va crear un fons de contingència per a qualsevol crisi. Aquest fons neix de la lectura que ha deixat la pandèmia o la guerra d'Ucraïna i és una resposta a imprevistos aliens a la federació.