Màxim nivell.
Màxim nivell

L'autocrítica dels àrbitres espanyols 
i el seu treball invisible per ser referència al món

Scroll down.
  • Text: Alberto Gómez
  • 06 octubre 2022

La professionalització dels àrbitres espanyols exigeix dedicació plena i ha elevat el nivell de manera que la RFEF s'ha convertit en la federació europea més reeixida amb aquest col·lectiu.

Després d'un partit, quan un àrbitre xiula el final, ¿se'n va cap a casa i ja està? El silenci amb què es treballa dins del col·lectiu arbitral de la RFEF va lligat a un minuciós pla d'anàlisi tècnica, preparació física i autocrítica individual i col·lectiva. El que es veu al terreny de joc és només la punta de l'iceberg, un examen per al qual es preparen els dies previs i que s'analitza amb minuciositat posteriorment. ¿Sabies que cada àrbitre fa una autoanàlisi de les jugades més polèmiques del seu propi partit? Repassem aquest treball invisible per conèixer millor el funcionament d'aquest col·lectiu format per més de 15.000 llicències (incloent-hi futbol sala) i per què Espanya és un model d'èxit a seguir per a la resta de federacions del món.

A dia d'avui s'ha aconseguit professionalitzar completament tot el col·lectiu arbitral que participa en les lligues professionals de futbol espanyol: el masculí -Primera i Segona Divisió- des de fa tres temporades i el femení -Primera Divisió- des d'aquest mes de setembre. Això ha comportat una dedicació exclusiva i una concentració plena al futbol per part de 60 col·legiats de Primera i 66 a Segona i de les 54 col·legiades a Primera Femenina. 191 àrbitres d'elit que suposen el cim d'una piràmide als quals segueixen 120 àrbitres a Primera Federació, 240 de Segona Federació i 43 de Primera Federació Femenina. Tots ells sumen prop de 600 persones que dirigeixen una competició nacional i que cada cap de setmana viatgen per tot Espanya.

L'últim èxit, la professionalització de les àrbitres

En el cas del recent èxit de la professionalització de les àrbitres a la Primera Divisió Femenina, des de la RFEF es va treballar per l'únic objectiu d'aconseguir que també fos un col·lectiu professional després que s'haguessin professionalitzat la resta de protagonistes (jugadores, entrenadors i clubs). Es va lluitar per assolir unes condicions econòmiques dignes i per una estabilitat i seguretat laboral. Al final, es va tancar un acord pioner per a la resta de federacions europees i els servirà de model.

¿Sabies que els àrbitres professionals estan obligats a dormir la nit d'abans a la ciutat on arbitraran i que mai dormen al mateix hotel que els equips?

¿Sabies que els àrbitres professionals estan obligats a dormir la nit d'abans a la ciutat on arbitraran i que mai dormen al mateix hotel que els equips?

Per arribar a l'elit no n'hi ha prou de tenir reflexos, bon criteri, coherència o mantenir la calma en moments de tensió: cal ser un gran atleta. Els àrbitres professionals fan un treball físic durant la setmana que està monitoritzat al dia des del Comitè Tècnic d'Àrbitres. Estan obligats a entrenar amb GPS i l'àrea fisíca de la RFEF té les dades de quina feina s'ha realitzat, on, amb quina intensitat, freqüència cardíaca… Han de completar sis entrenaments setmanals en què es combinen diferents exercicis de força i intensitat i el seu marge per triar-ne un o l’altre s’emmarca en una variació setmanal en quatre tipus d'entrenaments.

La 'fórmula' descrita anteriorment és una premissa per intentar arribar amb la millor preparació possible per arbitrar un partit i sobre la qual es treballa per evitar lesions. Puntualment, quan des de la Federació s'estudien dades que alerten d'un risc de lesió, es corregeixen entrenaments per prevenir al màxim qualsevol molèstia o possibilitat d'un problema físic.

L’estudi tàctic de cada equip

A més de l'obligatorietat d'un excel·lent estat de forma, a l'examen de cada jornada s’hi va amb l'estudi tàctic de cadascun dels equips a partir de la revisió dels darrers partits i les accions concretes que han pogut resultar polèmiques o complexes per a l’àrbitre. S'analitza com ataquen, com defensen, com realitzen les transicions, s'analitza com preparen la pilota parada i, per exemple, es cuiden detalls com el de saber si porten a terme aquestes accions a cama canviada (així coneixen millor la trajectòria de la pilota i veuen en quina zona de l'àrea hi pot haver una acció perillosa).

La targeta vermella de l'àrbitre David García de la Loma al càncer.
Play Vídeo
La targeta vermella de l'àrbitre David García de la Loma al càncer.

En definitiva, la RFEF posa a disposició dels àrbitres tota la tecnologia i la innovació que està al seu abast per intentar ajudar-los al màxim en la seva tasca i deixar el mínim percentatge a l'aleatorietat natural de l'esport.

L'autoanàlisi de l'àrbitre

A aquest estudi previ segueix el partit i, a continuació, l'anàlisi posterior. L'aprenentatge dels errors o dels encerts amb autocrítica ha estat fonamental per a l'evolució de l'arbitratge a Espanya fins a ser referència mundial. En acabar un partit es té l'obligació d'escriure un informe revisant el partit amb una atenció especial de totes les jugades disciplinàries i les jugades d'àrea, a més d'algunes altres jugades específiques que hagin pogut ser objecte de polèmica.

Per exemple, es pot donar el cas que un col·legiat hagi vist i xiulat una acció durant el partit que, sent analitzada posteriorment per ell, consideri que no havia d’haver xiulat. En aquests casos ha d'explicar per què va xiular en aquell moment una cosa que ara corregeix i anotar-ho a l'esmentat informe d'autoanàlisi.

Aquesta autoanàlisi és un dels tres informes que es fan de cada partit: un altre procedeix de l'observador arbitral, que està in situ a l'estadi, i un altre de la comissió tècnica del Comitè d'àrbitres. En definitiva, res no queda en l'aire després d'un partit professional i el mateix que l'afició comenta al carrer, a la Federació espanyola s'analitza, jutja i s'explica de la manera més empírica possible. Tota aquesta feina té com a objectiu estar el millor preparat en cada acció i intentar arribar a l'excel·lència en cada partit.

Per acabar aquest estudi, tots aquests informes i les seves conclusions es comparteixen amb tot el col·lectiu arbitral en una reunió en línia que té lloc durant el matí dels divendres i que es prepara durant tota la setmana. En cada jugada polèmica hi ha una lectura final i es treballa en les accions més importants perquè els col·legiats estiguin més ben preparats i unifiquin els criteris. Al final de la reunió esmentada, les conclusions s'envien a tota la plantilla arbitral perquè en tinguin constància.

El respecte de la UEFA, la FIFA i la resta de federacions pels àrbitres espanyols

El pla teixit pel Comitè Tècnic d'Àrbitres de la RFEF ha possibilitat que, el 2022, Espanya lideri el rànquing europeu amb més internacionalitats (les atorga FIFA), amb 51. El segueixen Itàlia i França amb 50 i a nivell mundial només el supera el Brasil per la potència femenina. A més, la RFEF és la Federació que va tenir més presència a les rondes finals -a partir de vuitens de final- de les competicions europees de la temporada passada.

En l'imminent Mundial de Qatar hi haurà sis col·legiats espanyols en total i serà la Federació del món amb més àrbitres VAR del torneig. A Mateu Lahoz, Pau Cebrián i Roberto Díez Pérez del Palomar els veurem com a àrbitres de camp i a Alejandro Hernández Hernández, Ricardo de Burgos Bengoechea i Juan Martínez Munuera a la sala del VAR. A aquest èxit cal sumar-hi la possible presència de Marta Huerta de Aza i Guadalupe Porras Ayuso (totes dues van dirigir el partit inaugural de l’Eurocopa passada) al Mundial d'Austràlia i Nova Zelanda del 2023, ja preseleccionades per la FIFA.

Aperturismo y entrevistas a los árbitros

Aperturisme i entrevistes als àrbitres

Tot aquest gran avenç en l'àmbit arbitral també s'ha traduït en un aperturisme ferm i convençut cap als mitjans de comunicació amb rodes de premsa, zones mixtes i entrevistes individuals en tots els formats possibles per acostar la figura del col·legiat a tots els aficionats.

A aquests èxits cal sumar-n’hi un altre de més recent: el president del Comitè Tècnic d'Àrbitres de la Federació Espanyola, Luis Medina Cantalejo, ha estat incorporat per la UEFA al seu panel (grup de treball) de desenvolupament d'arbitratge. És el grup d'elit destinat a controlar el present i el futur de l'arbitratge europeu. “És un orgull personal i col·lectiu per a l’arbitratge espanyol aquest nomenament de la UEFA. El nivell dels nostres àrbitres és reconegut mundialment i de la mateixa manera succeeix amb el treball exhaustiu que es fa des del Comitè Tècnic. Una tasca que ve fomentada i emparada pel suport incondicional de Luis Rubiales”, destaca el president dels àrbitres espanyols.

De la mateixa manera que la RFEF ha innovat des de l'arribada de Luis Rubiales per treure la màxima brillantor possible al talent de jugadors i jugadores espanyols sobre la gespa, en l'apartat arbitral també ha posat tota la tecnologia i idees al seu abast per al desenvolupament d’aquest col·lectiu, que s'ha guanyat el respecte i el reconeixement del panorama futbolístic internacional.

¿Vols ser àrbitre? Aquí tens tota la informació que necessites.

Marta Huerta de Aza: El arbitraje, un estilo de vida
Play Video
Marta Huerta de Aza: "El arbitraje, un estilo de vida"