“Nosaltres som els primers autocrítics i així els ho ensenyem. L´ambient és competitiu i molt sa. És extraordinari pel que fa a rendiment, ambició, guanyar-se el lloc, guanyar els rivals i de millora constant”. Abans de començar la darrera concentració abans del Mundial, Jorge Vilda va assenyalar en roda de premsa l'actual ambient que envolta la selecció espanyola femenina. Aquesta apreciació la va lligar a l'autoexigència i autocrítica d'un cos tècnic que vol posar el llistó del futbol femení a Espanya a dalt de tot, un objectiu amb què el grup s'identifica, comparteix i expressa amb molt bon to en cada entrenament, passejada, dinar o abraçada després d'un gol.

“Al Mundial volem fer història”. L'ambiciós objectiu que Jorge Vilda ha instal·lat al vestidor d'Espanya està en sintonia amb la pressió en què es mou un grup de futbolistes que acaba de derrotar amb solvència Noruega (número 12 del món) per 4-2 i la Xina (número 13) per 3-0. Situada al lloc número 7 del rànquing FIFA, Espanya ja acumula 24 partits sense perdre dins de les seves fronteres.

Athenea del Castillo, al final del partit contra la Xina, va assegurar que el grup se'n va “amb bones sensacions”, cosa en què va coincidir amb Vilda en roda de premsa i, per extensió, els 24 membres que formen la delegació de la Selecció espanyola femenina, de la qual el tècnic diu que són “els primers autocrítics”. La professionalització duta a terme per l'actual directiva de la Reial Federació Espanyola de Futbol ha propiciat que en la seva tercera participació en un Mundial es vulguin trencar més barreres: tan sols s'ha guanyat un partit dels set que ha jugat Espanya en una cita mundialística. Si al Canadà 2015 no es va superar la fase de grups i a França 2019 es van assolir els vuitens de final, a Austràlia i Nova Zelanda 2023 s'espera “fer història”.

La feina de la RFEF dona els seus fruits

Amb un pressupost de 27 milions d'euros destinat a tot el futbol femení, la RFEF ha aconseguit situar Espanya com a número u del món pel que fa a categories inferiors -actuals campiones del món sub-20, d'Europa sub-19, subcampiones d'Europa sub-17 i campiones del Torneig de desenvolupament sub-16-, i ara aquest èxit i treball a la Federació esperen que es tradueixi en un nou pas endavant a l'Absoluta, un equip carregat de talent.

Lluny de tirar pilotes fora, aquesta “autocrítica” interna dels 24 empleats que treballen per i per a la Selecció femenina (especialistes en cada parcel·la del cos tècnic, a més de físios, psicòleg, cuiner...) és compartida amb les futbolistes internacionals. Les jugadores estan còmodes sense l'autocomplaença i sembla que l'autoexigència és la base de l'extraordinari ambient que ha regnat aquests dies de concentració a Eivissa.

La professionalitat i el compromís en aquesta Selecció espanyola ha arribat tan lluny que fins i tot Athenea, només marcar el seu gol davant la Xina, se'n va anar a celebrar-lo a la banqueta posant-se uns cascos com a símbol de l'acte al qual van acudir un dia abans relacionat amb la visibilització de l’autisme. La unió entre jugadores i l'escut de la Selecció és forta tant dins com fora del camp.

“Sabem en què hem de posar el focus per millorar”, va repetir un parell de cops Athenea després de la victòria contra la Xina. O, el que és el mateix, l'”autocrítica” per “fer història” a què es referia Jorge Vilda. Diferents maneres d'expressar la mateixa idea, aquesta que ha aconseguit construir un ambient al vestidor immillorable a 100 dies del Mundial.

Descarrega't l'App oficial de la RFEF per a estar a l'última de la RFEF i la Selecció.