El Llevant UD perd en el seu millor partit

Despertem al Madrid CFF-Llevant UD amb enormes novetats en l’alineació. Cau per primera volta Dolores Silva, i ixen entre les titulars cares de l’última tongada al límit del tancament de fitxatges: la ja coneguda Núñez, a banda de Castellanos i Traoré. Coronado repetix en la porteria, la qual cosa pareix ja una decisió definitiva i no cap rotació. El partit s’inicia gaudint d’un assolellat cel de ponent i amb un Llevant que pressiona i ho fa amb ràbia. ¿Ha canviat res en l’actitud i la consciència de la necessitat de guanyar? No ho sabrem: el miratge durat set minuts: en el 8, Allegra, en la primera aproximació de les de la Meseta, i en una gran jugada en solitari, marca l’1 a 0.

A partir d’eixe moment, l’horitzó de sentit del Llevant UD ha sigut el mateix a què ens ha habituat en esta Lliga F Moeve: defendre en l’àrea, tractar d’eixir sense espenta, sense esperit i sense perill, i assistir a contínues arribades (si es que se n’anaven de l’àrea de les valencianes) del Madrid CFF: sensació de gol en els còrners, parades de Coronado, rematades que no entraven amb la porteria buida, el travesser que també jugava (gràcies a Déu), i xuts des de fora de l’àrea amb enormes esglais. La noruega Kamilla Melgård s’esmunyia per la banda amb insòlita facilitat, i, sense ofegar-se, les madrilenyes controlaven el partit. De fet, la primera aproximació del Llevant s’ha produït en el minut 28, de peus de la peruana Núñez; i el primer xut, en el 32, d’Alharilla, la millor de les llevantinistes, multiplicant-se, defensant a tort i a dret, i pujant en els contracolps, juntament amb Rai Carrasco, voluntariosa.

Una expulsió clau

Per desgràcia, el partit s’ha transformat quan acabàvem de travessar la mitja hora i després d’eixe avís de la nostra capitana: una pilota controlada per Núñez, a qui fan caure quan pràcticament estava dins de l’àrea, l’àrbitra l’assenyala com a falta en atac; i un minut més tard una entrada a destemps de Sintia Cabezas, que no era agressió ni falta intencionada, perquè no podia parar-se en sec en la forta carrera, ha significat que el Llevant es quedara amb deu dones sobre el terreny. L’entrenador de les madrilenyes, Javier Aguado, ha sol·licitat la revisió, i la col·legiada ha canviat la targeta groga inicial (la reglamentària) per la roja. Exagerada? Pongamos que hablo de Madrid…

La segona part, curiosament, ha sigut la millor de les jugades pel Llevant en tota la temporada, potser perquè el Madrid CFF se sentia superior, entrant sempre que volia, i amb la vergonya de semblar que assajava jugades en un entrenament. Les de la Meseta i les valencianes s’alternaven en rematades i en pujades cada volta amb més perill; de fet, és el partit que es podria haver empatat, si la sort i la col·legiada no s’hagueren unit en conjunció idònia. El Llevant, amb 10 jugadores, ha demostrat que sap jugar i arribar i inventar-se accions de perill. En el minut 79, de qualsevol manera, un gol de Melgård després d’un rebuig de Coronado, ha desfet les expectatives de les valencianes, que encara així han intentat crear ocasions i arribar sense convenciment.

El regust, agre, molt agre, en este partit contradictori i malcarat jugat en l’estadi Fernando Torres. Es pot perdre, i el Llevant ho sap a bastament, però fa ràbia que contra un dels millors equips fins ara, i quan durant determinades seccions de l’encontre hem somniat acaronar l’empat (no diré la victòria), un cúmul de circumstàncies atzaroses o lligades ens sepulten davall de la derrota habituada. I miraré de ser objectiu: el Madrid CFF ha merescut guanyar, entrava per ambdós bandes fins a la línia de fondo sense trobar-se grans problemes, i també pel centre encara que amb més dificultats, el temps de possessió de la pilota ha doblat al del Llevant UD, els xuts a porta els ha quadriplicat… Això és cert. Ara bé, si a un equip que arriba com a cuer, amb un punt a soles en cinc encontres, que manca d’estructura i de punta agressiva d’atac, no li xiules una falta a la vora de l’àrea, tot seguit li expulses una jugadora per aclamació popular, i, en el segon temps, dos còrners claríssims amb el marcador 1-0 els dones com a servici de porteria, no estàs manipulant el resultat com si anul·lares un gol, però transformes anècdotes en un degoteig que al capdavall pesa. I, en este sentit, Zulema González, la col·legiada, podria fer conferències i il·lustrar-nos de meravella.

Defensa i porteria, sòlides

L’aspecte positiu és que la defensa, i la nostra gran portera catalana, és sòlida, i justament és el bloc que es manté de temporades anteriors; a mida que pugem, les cares noves no acaben d’ajustar-se, d’entendre’s, o no son allò que esperàvem; no debades, tret del 4-0 contra l’Atlético de Madrid, este ha sigut el partit amb més diferència de gols. Emily Lima no sap encara de quin conjunt disposa, i no troba la forma de quadrar un edifici els fonaments del qual, en defensa i porteria, són més o menys sòlids. Té un problema, això sí, amb la banda esquerra: contra l’Eibar aplegaven dos i tres jugadores sense marca a pilota parada, i contra el Madrid CFF s’ha produït en moltes ocasions la mateixa tendència, accentuada hui per l’absència forçada de Sintia.

Al remat, de 18 punts, n’hem aconseguit u. Tot no està perdut, però s’ha fet de nit en la Península, i comença a fer por.

Vía: Superdeporte