La història de totes les derrotes

Ens passem la vida amb càbales de punts, sobretot quan, per a comptar els partits que falten de la temporada, et sobren dits de les mans. També acostumem a fer prediccions o projeccions amb els equips que et toquen: si este va tercer, i ja va guanyar-nos…, poca broma!; si estes van primeres i són el millor onze del món... I davant la inquietud, nosaltres ens procurem l’antídot: “Sí, però el curs passat, justament en Barcelona guanyàrem!”. I mirem el nostre calendari, i el dels dos equips, DUX Logroño i Alhama El Pozo, que es troben en la mateixa situació, amb perfecció de bisturí: “Elles també, sense sumar, necessiten les nostres derrotes…”; és a dir, fins a un cert punt en la teoria de la relativitat general del futbol, depenem de nosaltres mateixes. Així que no tenim remei, i ens enjogassem amb una ansietat que només les jugadores, ja en el camp, determinen.

La Real Sociedad no era el millor equip per a anhelar una victòria que almenys ens catapultara a l’altra ratlla de les places de descens. I això que, a la fi del partit, metafòricament, ha demanat l’hora, perquè de l’empat no hem estat tan lluny, encara que haguera sigut per jugar a la defensiva, puix no es disfrutava, pràcticament, d’opció per a cap altra cosa, puix sense llançar mai a porta no es pot guanyar ni remuntar.

Per a arreglar la cosa, hui no hem tingut ni els deu primer minuts de domini als quals estem acostumades. De fet, les nostres han desaparegut a partir del segon 15 de partit, quan la Real Sociedad s’ha fet amb el control, i allò que hem vist és un Llevant UD que no ha arribat a la línia de creació en cap moment, llevat d’una pilota bombejada a l’àrea per part de Rai Carrasco en el minut 5, i de dos jugades filades en els minuts 44 i 45; en l’endemig, les basques, ames absolutes, sobretot per la banda esquerra de l’atac, amb el parell Aiara Agirrezabala i Intza Egiguren, autores de les jugades més perilloses contra les valencianes. Cal dir que el control no implicava la major part de les voltes arribades de risc, tret d’un xut d’Andreia des de fora de l’àrea, que ha fet volar Coronado i desviar a còrner, en el minut 37, i ja en temps de descompte un gol cantat d’Egiguren sola dins de l’àrea, que ha enviat a l’esquerra de la porteria per pocs centímetres. Hem viscut en un patiment sense angoixa criminal, és de veres, però amb una sensació d’impotència nítida.

I el segon temps no ens ha proporcionat molt de marge per al somni. Amb tot, un còrner de la Real Sociedad acabava en un contraatac, i Ari Arias, en l’àrea, tal volta podria haver tret alguna cosa més de profit. Però, apenes dos minuts més tard, ràpida i amb gran potència, una assistència d’Agirrezabala a Cahynová li ha permés a la txeca fer l’únic gol del partit, amb una Coronado batuda, en el minut 53. Durant els minuts posteriors, la Real Sociedad oferia de nou el domini de tota la primera part, un domini sense concessions, absolut, amb una pluja de pilotes sobre l’àrea llevantinista que atemoria i pronosticava un resultat semblant al de la jornada passada contra el Costa Adeje. Ara bé, a poc a poc el Llevant UD s’alliberava, tot i que era una falsa impressió, ja que l’absència d’ofegament durant els últims vint minuts de partit pareixia major lleugerea de les valencianes, quan era una reducció de la pressió de les basques. En les nostres, massa precipitació, insòlites pèrdues de pilota, que encara ressonen més quan es tracta de les úniques possibles en poc més d’un 20 % de possessió en tot el partit. En el minut 59, Rai Carrasco enviava a Ari Arias una centrada massa llarga, i en el minut 69 Alharilla, lluitadoríssima, ha provat no sabem si una centrada o un xut, igual com Rai Carrasco en el 74. Els últims quinze minuts feien somniar, puix si no es manté l’esperança no hi ha res a mantindre, amb millor joc de les llevantinistes, però sense forces per un partit tan intens, transcorregut en més de tres quartes parts en la pròpia àrea, defensant-se d’una Real Sociedad que s’ha topetat amb la solidea defensiva i amb la bona actuació de Coronado. L’entrada de Dolores en el minut 69 ha aportat molta destrucció del joc de les basques i també creació, com en el minut 84 la jugada que ha trenat amb Gabaldón en una pilota a la qual no ha arribat Ana Franco, esgotada.

Al capdavall, un Llevant UD sòlid en defensa i porteria que s’esbafa a mesura que arribem a la part alta de l’estructura. Sense control de la pilota, sense domini sobre el camp, sense creació de jugades, sense llançaments a porta, qualsevol errada o llampec de qualitat de les contràries és una derrota assegurada. Jo hui, contra tots els elements, confiava en un empat, ja que amb independència de la impactant visió i anorreadora dominació de l’equip donostiarra (dels més destacats de la lliga), ensumàvem un colp de fortuna basat, això sí, en no encaixar… Però com diu la tradició (i si no m’ho invente): “Si lluites per l’empat, acabaràs perdent”.

Vía: Superdeporte