Asensi: "A la meva època, després del derbi, anàvem junts a fer una cervesa"

Juan Manuel Asensi (Alacant, 1949) és l’actual president de l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona. Destacat futbolista de la dècada dels setanta, va jugar al primer equip del Barça durant onze temporades, guanyant, entre altres títols, la mítica Lliga de Cruyff el 1974 i aixecant com a capità la Recopa de Basilea el 1979. Va jugar vint vegades contra l’Espanyol amb la samarreta del Barça, així que és una veu autoritzada per parlar del derbi.

Com eren abans els derbis?

Eren menys sorollosos, però més intensos. Ara hi ha més renou, més gent al carrer cridant, a les graderies. Al camp hi havia aficionats que animaven un equip o l’altre, però no passava d’aquí. Aquesta passió ara s’ha desbordat i hi ha més problemes a les graderies. Abans cadascú anava a donar suport al seu equip i, quan xiulava l’àrbitre, s’acabava el derbi.

Potser hi havia més rivalitat entre els jugadors.

La rivalitat sempre existia entre jugadors, però no passava del camp. Podies fer una entrada dura a un company, insultar-lo, però això s’acabava amb els 90 minuts. Érem molt amics i podíem anar a fer una cervesa després del partit o abans. Recordo que anàvem a un pub que tenia l’Urruti al costat de Can Fusté i allà ens ajuntàvem jugadors dels dos equips. Hi havia Molinos, Urruti, Marañón. Igual a Madrid, el dia del 0-5, per exemple, després del partit vam anar a un pub que tenia Benito a la Castellana. Tot això ara ho veig difícil, tot i que els futbolistes tenim clar que la rivalitat s’acaba quan s’acaba el partit. No he vist mai cap baralla entre jugadors al carrer.

Anar a Sarrià devia ser dur.

Els partits a Sarrià eren èpics perquè l’Espanyol tenia molt bon equip. Hi havia molts frecs perquè ens coneixíem. Sempre hi havia tensió a l’estadi. L’autocar ens deixava fora i havíem d’arribar al vestidor per un passadís que es feia entre els aficionats. Ara hi ha tanques i policia. Aleshores no hi havia res, però tampoc no passava res. Et deien de tot, però no passava d’aquí. La gent era més tranquil·la.

Era una rivalitat sana.

Aquesta rivalitat entre Barça i Espanyol la necessita Barcelona. Sempre m’ha agradat aquest ambient. El derbi no s’ha de perdre mai. Jo no vull mai que l’Espanyol baixi a Segona. El derbi és necessari.

Els partits a Sarrià era èpics. L'autocar nos deixava fora i havíem de llegar al vestuari por un passadís que es feia entre els aficionats

A l’Espanyol se li donava bé. Li va marcar onze gols, nou amb el Barça i dos amb l’Elx.

He tingut la sort de marcar gols tot i ser migcampista i l’Espanyol em donava facilitats. En vaig marcar dos en un partit. Se’m donaven molt bé l’Espanyol i el Reial Madrid. També en vaig fer dos en el 0-5 del Bernabéu. Això sí, mai en vaig fer tres, mai no em van donar la pilota.

Abans parlava de Sarrià. Un dia va ser agredit a la sortida.

Heredia va tenir un enfrontament verbal amb un soci de l’Espanyol al carrer. Jo era a dalt de l’autocar. Picaven als vidres. Avui potser hauria passat alguna cosa més perquè aleshores eren dues o tres persones, ara van en massa. Em van donar amb un pal a la sortida. Jo gairebé ni me’n vaig adonar. L’Heredia ho va veure i per això es va embolicar.

Va ser després del derbi del clau d’Heredia.

Estant a Madrid amb la selecció, érem tres del Barça parlant i l’Urruti es va asseure amb nosaltres. Diumenge hi havia derbi i l’Heredia li va dir que diumenge el tallaria. “Portaré un punxó”, li va dir. L’Urruti li va dir que no tenia collons. En un córner no sé si el va punxar o no, però l’Urruti va anar directe a l’àrbitre. Va mirar l’Heredia i no tenia res. Alguna cosa li va fer perquè a l’Heredia li agradava l’embolic. Diuen que ho havia enterrat a la gespa.

Els derbis eren molt disputats.

És que l’Espanyol tenia molt bons jugadors. Glaría, Marcial, que abans havia jugat amb ells, Pepín, Molinos, que era molt fort, Marañón, que era un dimoni, Longhi, Sabaté, que era molt guerriller. L’Espanyol sempre tenia molt bon equip. I érem amics. Amb Molinos, Marañón, Solsona, Pepín, Marcial, que després va venir amb nosaltres.

Vaig fer la mili amb Solsona i vaig estar un mes al calabós per culpa seva

Amb Dani Solsona va viure diverses històries.

Amb el Solsona ens vam treure el carnet d’entrenador junts a Logronyo. Fa poc vaig estar a la festa del 125è aniversari de l’Espanyol i vam estar xerrant. També vam fer la mili junts. Vaig estar un mes al calabós per culpa seva. Fèiem guàrdies, retenes i entrenàvem, cadascú al seu equip. Sorties d’una guàrdia a les set del matí i havies d’anar a entrenar. Era dur i un dia el Dani em va dir que no tornava al quarter. Així que jo vaig pensar: doncs jo tampoc. Al cap d’una setmana, estava entrenant un dia i va venir el delegat per dir-me que me n’anés a casa, em vestís de militar i anés ràpidament al quarter perquè tenia un part per deserció. Quan hi vaig arribar, m’esperava el coronel i em va dir: “Ves allà a l’esquerra, que t’espera el teu amic Dani”. Allà era, al calabós. Ens deixaven sortir per entrenar.

Algun jugador especialment dur?

El Molinos era molt dur. “Que ve el Molinos”, li dèiem al ‘Flac’ a vegades als entrenaments. Tenien un estira-i-arronsa. El ‘Flac’ aguantava els cops i els centrals encara li pegaven més. Només es queixava quan era exagerat.

Com veu el derbi de dissabte vinent?

Serà un derbi molt igualat. L’Espanyol sortirà al 100% i nosaltres, per guanyar, hem de sortir al 110%. Serà molt competitiu i confio que no hi hagi problemes amb el públic.

Què creu que passarà amb el retorn de Joan Garcia?

Joan Garcia és un noi correcte, educat. La gent ha d’entendre que si un equip t’ofereix més diners te’n puguis anar. És el teu futur, la vida d’un futbolista és curta. Quinze anys és molt, has de mirar pel teu futur. Jo estaria content si un jugador teu el vol un altre equip; jo, quan un company triomfava en un altre equip, m’alegrava per ell. Qui sap, potser d’aquí a tres o quatre anys se’n va del Barcelona. Què faràs, amargar-lo mentre sigui al Barça? Jo li diria a la gent que estigués tranquil·la, que no ha matat ningú, que ha vingut a jugar a futbol.