Manel Villalante, enginyer expert en ferrocarrils, sobre la tragèdia a Adamuz: "El maquinista va detectar l'accident però no va tenir temps de reacció"

L’incident a Adamuz ha estat una autèntica tragèdia. Els familiars de les víctimes i les persones afectades encara no donen crèdit al que ha succeït a Còrdova. Tampoc la resta del país, en assabentar-se de la magnitud de la notícia, que ha anat 'in crescendo' amb el pas de les hores.

El xoc frontal entre dos trens, un Iryo que havia sortit de Màlaga amb direcció Madrid i un Alvia de Renfe que viatjava cap a Huelva, ha provocat almenys 39 morts, 20 ferits crítics i més 100 de persones ferides.

Els fets van tenir lloc sobre les 19:30, quan el tren d’Iryo va descarrilar sobtadament en un tram recte del recorregut. Els primers vagons van quedar creuats sobre la via contrària, bloquejant-la completament. Pocs segons després, el tren d’Alvia que circulava en sentit contrari va impactar-hi sense possibilitat d’evitar-ho.

"No hi ha una causa evident"

Rac1 ha pogut entrevistar a Manel Villalante, enginyer industrial expert en ferrocarrils. Villalante creu que el factor clau de la tragèdia va ser el poc marge existent entre els dos combois. "La fatalitat es deu a la distància entre els dos trens, que va ser menor a la necessària per poder-se avisar”, especialment perquè el descarrilament es va produir “en el punt d’encreuament entre dos serveis”, tal i com ha explicat a El món a RAC1.

Villalante també ha detallat que el maquinista del tren de Renfe va arribar a detectar visualment el tren accidentat, però no va tenir capacitat de reacció. “Per frenar necessites quatre o cinc quilòmetres de marge. I un tren que va a 200 quilòmetres per hora no pot frenar. És impossible”, ha afirmat l’expert, subratllant la inevitabilitat del xoc.

Per entendre amb exactitud què va passar, l’anàlisi de la caixa negra serà determinant. “No és un accident amb unes causes clares, no és una cosa evident”, ha remarcat Villalante, que confia que les dades tècniques permetin aclarir aspectes com la velocitat, la senyalització i possibles comunicacions entre el maquinista i el centre de control.

Una situació extranya

L’enginyer també ha descartat, d’entrada, hipòtesis més extremes. “Sembla poc probable que es tracti d’una acció provocada”, ha indicat, insistint que caldrà esperar els resultats de la investigació abans d’extreure conclusions definitives sobre l’origen del sinistre.

Pel que fa a la infraestructura, Villalante ha estat clar en la seva valoració. “Ni la distància de separació entre les vies ni el traçat del trajecte formen part de les causes de l’accident perquè compleixen amb la normativa”, ha assegurat, afegint que els reglaments vigents “estan absolutament en regla”.